PAU

http://www.selecat.cat/


Nous criteris de correcció

Estructura de l'examen

La prova consta de dos exercicis (núm. 1 i núm. 2). El primer exercici (núm. 1) és comú; el segon exercici (núm. 2) presenta dues opcions (A i B) de les quals l'alumne n'ha de triar només una.

Part comuna: Exercici núm. 1. 

Consisteix a donar resposta a tres qüestions concretes de forma breu, per tal de demostrar els coneixements de caire històric, teòric, tècnic i l'ús de la terminologia apropiada de la matèria.
Aquest exercici es puntuarà amb tres punts, un punt per cada pregunta.

Part optativa: Exercici núm. 2.

Consisteix en donar una resposta de caràcter pràctic-teòric que demostri el nivell de reflexió i capacitat analítica sobre una part del currículum, a fi de valorar l'experiència que ha tingut l'examinand sobre els diferents àmbits de la matèria durant la seva formació en el batxillerat. La seva estructura és variable, pot ser una única qüestió o dividir-se en dues o tres qüestions, totes al voltant del mateix concepte teòric. Donat que l'exercici núm. 2 ofereix dues opcions a triar per l'alumne, aquestes opcions seran complementàries, és a dir, el contingut teòric de cadascuna d'elles serà diferent, per tal de donar a l'examinand la possibilitat real de tria de continguts.
Aquest exercici es puntuarà amb set punts.

 Criteris generals d'avaluació

Exercici núm. 1.
Es valorarà la resposta breu i concisa a les preguntes formulades i d'acord amb els següents aspectes:

• Correcta adequació de la resposta a la pregunta de l'exercici.
• Correcta aplicació del llenguatge específic de la matèria. 
• Correcta exposició i ordenació d'idees, jerarquia de conceptes, etc. 
• Comprensió del tema dins del context històric i la seva relació amb l'entorn quotidià.
   

Exercici núm. 2.
El text escrit com a resposta serà valorat d’acord amb els següents elements:

• Correcta adequació de la resposta a la pregunta de l’exercici.
• Correcta aplicació i fluïdesa del llenguatge específic de la matèria.
• Correcta exposició i ordenació d’idees, jerarquia de conceptes, etc.
• Comprensió del tema dins del context històric i la seva relació amb l’entorn quotidià.
• Capacitat imaginativa: la capacitat d’analitzar visualment la imatge.
• Capacitat deductiva i d’atenció en l’anàlisi:
  - La comprensió d'allò que es demana.
  - L'aplicació de conceptes visuals i audiovisuals.
  - La justificació de les pròpies decisions.
   

Tant a les respostes de l’exercici 1 com de l’exercici 2, a més de text escrit es demanarà dibuixar. En aquest cas, es valorarà el procés de realització i la correcta execució dels dibuixos d’acord amb els següents aspectes:

Capacitat resolutiva:

• El dibuix, tot i que, segons sigui l’enunciat, pot tenir un grau d’esquematització elevat, ha de ser polit. Cal evitar línies imprecises i brutes o tintes planes que no ho siguin (llevat que es cerqui un efecte expressiu molt clar.)
• Es tracta de dibuixar de forma intel·ligible i que el dibuix sigui comprensible per si mateix. No s’acceptarà una explicació per escrit sobre que s’ha volgut dibuixar.
• En cas d’ombres, aquestes han de ser creïbles i coherents.
• La composició de l’enquadrament ha d’estar justificada.
• La tipografia ha de ser apropiada i s’ha d’entendre.
   

Capacitat imaginativa:

• La previsió de resultats.
• La capacitat d'establir interrelacions entre els diferents llenguatges de la matèria: text, so, imatge, moviments, etc.
• La capacitat d'analitzar visualment la imatge.
• La capacitat expressiva i comunicativa mitjançant les diferents tecnologies dins del context creatiu.
   

Capacitat deductiva i d'atenció:

• La comprensió d'allò que es demana.
• La planificació del treball.
• L'aplicació de conceptes visuals i audiovisual.
• La justificació de les pròpies decisions.
   

En el cas específic que la pregunta sigui dibuixar un guió il•lustrat caldrà tenir en compte el següent:

a) Format: la proporció dels dibuixos als guions il•lustrats haurà de ser estàndard (16:9 o 4:3 en TV). En el cas del còmic les vinyetes modificaran el seu format segons criteris compositius i expressius.

b) Informació mínima que hauran de tenir per cada pla (si es demana): 

• Ordre de seqüència i pla.
• Dibuix (d’acord amb les especificacions generals).
• Tipus de pla (cal assenyalar-lo).
• Duració estimada del pla.
• Descripció de l’acció en text.
• Informacions complementàries com transicions, moviments, efectes diversos, etc.

Informació addicional de la matèria

Material per a l'examen de Cultura audiovisual 

Es suggereixen diferents materials de dibuix de tècniques seques per a la part gràfica com:
-Bolígraf
-Retoladors (nous, no gastats i que no travessin massa el paper)
-Llapis de diversa duresa (alguns de gama tova)
-Ploma estilogràfica
-Retoladors amb punta de pinzell
-Llapis de colors
-Una regla petita i escaires
-Paper de dibuix DIN A4.
No s’ acceptarà l’ús de materials líquids

En els següents documents en format PDF trobareu un “Model de prova PAU” ajustat a l'actual estructura de l'examen, el “Llistat de pel•lícules” amb les 12 millors pel•lícules de la història del cinema i la Bibliografia d’aquesta matèria.

Arxius adjunts

Adjunt	Descripció	Mida (Kb)
BIBLIOGRAFIA-CULTURA-AUDIOVISUAL.pdf		284 kB
Llistat-de-pel.licules-PAU-2015.pdf		77 kB
Model-de-prova-pau-2015_Cultural-audovisual.pdf		173 kB

DÓNAM LA TEVA MIRADA

Fonaments dels llenguatge audiovisual 

Guia didàctica

Llenguatge Audiovisual

Preproducció: Procés de preparació de tots els elements implicats en una pel·lícula, obra de teatre o altres espectacles.

Postproducció: Manipulació de material digital  per produir efectes digitals  i edició en el material.

Enquadrament: Manera de posar dins d'un quadre la imatge que es vol gravar.

Camp: Espai visual que pren la càmer des del punt de vista que es troba i segons l'angle d'enquadrament.

Fora de camp: Acció o diàleg que té lloc fora del camp visual de la càmera.

Angle d'enquadrament / Angulació: Diferència que hi ha entre el nivell de la presa i l'objecte que es filma.

Zenital: Pla realitzat des de dalt, perpendicular al terra.

Profunditat de camp: Espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats.

Pla general: Pla on veiem la figura humana sencera i també l'escenari.

Pla mig:  Pla on apareix la figura humana de cintura cap amunt.

Pla americà: Pla on apareix la figura humana desde els genolls.

Primer pla: Pla on només hi apareix el rostre humài que s'utilitza per captar les expressions facials.

Pla detall: Tipus de pla que serveix per captar un detall de l'escena, o del personatge o de l'escenari.

Panoràmica: Gir de la càmera sobre el seu propi eix.

Tràveling: Moviment uniforme.

Tràveling frontal: Moviment de la càmera des del davant.

Traveling lateral: Moviment de la càmera des del costat

Traveling vertical: Moviment de la càmera vertical.

Traveling circular: Moviment de la càmera circular.

Moviments lliures: Moviments de la càmera quan es mou sense seguir cap ordre en concret.

Càmera en mà: Tècnica cinematogràfica on els mètodes d'imatge estable estan decidits per les mans mateixes.

Steadicam: Sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió que permet la presa de vistes al vol, en travellings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnés i d'un braç articulat.

Moviments òptics: Moviments controlats amb l'objectiu d'una càmera, com per exemple el zoom.

Efecte vertigo: Efecte cinematogràfic que consisteix en combinar el zoom cap enrere amb el desplaçament cap endavant, o la inversa.

Càmera objectiva: Punt de vista neutre que adopta la càmera.

Càmera subjectiva: Punt de vista intern que adopta la càmera per imitar la mirada d'un personatge i per col·locar l'espectador en el lloc d'aquest personatge.

Il·luminació: és l'acció o efecte d'il·luminar, una tècnica que es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal·len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pràctics i decoratius

Llum frontal: Tipus d'il·luminació on la llum està col·locada darrere la càmera.

Llum lateral: Tipus d'il·luminació que remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla.

Llums creuades: Tipus d'il·luminació feta entre dos focus o reflectors per aconseguir una imatge nítida i sense ombres.

Contrallum: Tipus d'il·luminació on la llum es col·loca per darrere del personatge que volem gravar.

Picat: Pla on la càmera se situa per sobre de l'objecte.

Contrapicat: Pla on la càmera se situa per sota l'objecte.

Intensitat

Color: Propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Llum natural: Tipus de llum que prové del Sol.

Muntatge: Combinació de diferents plans.

Realitzador: Responsable de plasmar en imatges els continguts d'un guió d'una pel·lícula o programa de televisió.

Pla seqüència: Tècnica de planificació de rodatge que consisteix en la realització d'una escena sense talls durant un temps bastant ampli.

Croma: Tècnica audiovisual que consisteix en extraure un color de la imatge (normalment verd o blau) i substituir l'àrea ocupada per aquell color per una imatge.

El·lípsis: Salt en el temps o en l'espai.

Muntatge dialèctic: Pretén que de dos plans succesius en produeixi una idea, que no hi ha en cap dels dos per separat.

Muntatge altern: Dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiren.

Continuitat / Raccord: Relació que existeix entre els diferents plans d'una filmació amb la finalitat de no trenquin la ilusió de la seqüència.

Flashback: Figura retòrica que consisteix en alterar la seqüència cronològica dels fets que s'estan explicant, traslladant-se de cop i volta en successos del passat.

Flashforward: Figura retòria que succeeix quan els esdeveniments principals de la història són interromputs per la interjecció d'una escena que representa un moment del futur.

So: Successió de canvis de pressió en un medi provocats per una vibració que s'ho transmet en forma d'ones.

Banda sonora original: Part del so completa i resultat de l'edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d'una obra.

Leitmotiv: Figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art.

Veu en off: Recurs narratiu del cinema i del teatre que consisteix en un narrador que explica quelcom sense participar i sense que es vegi.

RGB: Composició del color en termes de l'intensitat dels colors primaris de la llum.

Opticalart: Moviment pictoric que va nèixer als EEUU el 1958, caracteritzat per l'art abstracte amb formes simples, llums i ombres que donen un efecte tridimensional sense que hi hagi cap moviment real.

Significat dels colors

Blanc: fràgil, dèbil, rendició, innocència, decoració, virginitat, modernitat

Groc: alegria, sol, serenitat, radiant, bellesa, olor sofocant, traició, aaricia, decadència, malaltia, amarg, simbol de perill (amb negre), indegitjats, poder, contradictori

Taronja: controvertit, transició, foc, pas de la mort a la vida, color sagrat a l'India, esperitualitat oriental, renuncia, psicodèlic, pallasso, innovació, energia, inflamable

Vermell: primer que es veu, sentiments, dolor, diversió, passió, vergonya, violència, obligació, perill, emergència, prohibició, sexe, guerra, revolució, comunisme, luxe, amor

Estenop: Forat del diàmetre d'una agulla per on passa la llum.

Clicker: Caixeta de plàstic amb una làmina metàl·lica al seu interior, que al pressionar-la produeix un so.

Rodet: Rotllo de pel·lícula per fotografiar.

Nitrat de cel·lulosa : Primer material plàstic artificial molt infamable i resistent que feia de suport en la pel·lícula fotogràfica.

Autochrome: Procediment fotogràfic en color.

Colodión: Solució nitrocel·lulosa en una barreja d'èter i alcohol que en assecar-se forma una massa transparent

Calotip: Mètode fotogràfic basat en un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàlic.

Llenguatge Publicitat

Client: Persona que usa habitualment els serveis d’un professional. 
Imatge de marca: Percepció de la identitat d'una marca en la ment dels consumidors.
Briefing: Informe o document que es realitza abans de començar una campanya publicitaria. 
Departament creatiu: Espai on estan els creatius físicament
Consumidors: Persones que compren un producte.
Target: Grup objectiu al qual està dirigit una campanya publicitària.
Segmentació: Acció de separar en segments.
Espot:  Espai publicitari breu, propi de la ràdio i dels mitjans de comunicació audiovisuals
Màrqueting: Conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització, per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis.
Competència: Rivalitat per un mateix interés.
Dades: Elements que serveixen per deduir els elements desconeguts.
Anunciant: Empresa, organisme o persona que persegueix la difusió d’un producte per mitjà de la publicitat.
Graella de programació:
Planner: Figura en l'ambit de publicitat que fa de pont entre el consumidor i el departament creatiu.
Territori: Extensió de terra que forma una circumscripció política i administrativa.
Valors de marca: Valor que ha adquirit un producte al llarg de la seva vida.
Mercat:  Venda o compra a un preu debatut entre el venedor i el comprador.
Estratègia: Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat. 
Empatia: Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació.
Publicitat emocional: Tipus de plublicitat que intenta conmoure.
Característiques objectives: Qualitats que no estan influenciades per l'opinió personal.
Seduir: Induir a alguna cosa amb abelliments.
Estereotips: Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts.
Problema/Solució: Manera de plantejar un problema al espectador i que l'obligui a voler el producte en venta.
Insatisfacció: Manca de satisfacció.
Benefici econòmic: Riquesa que obté l'actor d'un procés econòmic.
Retoc: Esmena que es fa en retocar una obra.
Jingle: Cançó publicitaria.
Mitjans: Instrument per transmetre i per arribar a una gran audiència.
Inserció: Acció de contenir alguna cosa dins d'una altra.
Emplaçament: Col·locació de producte en sèries.
In-game: Intent d'adoptar l'estil de publicitat de la televisió al món dels jocs.
Advergame: Pràctica d'usar videojocs per publicitar una marca, producte, organització o idea.
Logotip: Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc,
Eslogan: Frase generalment breu adoptada com a símbol d'una empresa o producte.
Estudi: Treball científic, artístic,etc., realitzat amb el principal objectiu d'estudiar o aprofundir un punt o un tema determinats.
Codis ètics: Conjunt de regles de conducta destinats a millorar la prestació d'un servei professional.
Publicitat agressiva: Tipus de publicitat que pretén atacar, provocar o ofendre.
Mirada crítica: Manera de jutjar raonadament.
Pressió: Força moral exercida per un grup social en el conjunt d’una societat, un país o un continent.
Models: Allò que ha de servir d'objecte d'imitació.
Perfecció: Qualitats excel·lents.
Analitzar: Examinar cada una de les parts d'alguna cosa.
Metàfora: Recurs literari que es basa en la identificació d'un terme real i un d'imaginari que tenen alguna característica comuna o semblança.

LECTURA I ANÀLISI D’UNA IMATGE FIXA

    I.              NIVELL CONTEXTUAL

I.1              DADES GENERALS

                  TÍTOL

                  AUTOR

                  NACIONALITAT

                  ANY

                  PROCEDÈNCIA

                  GÈNERE

                  MOVIMIENT

      

I.2              DADES  TÈCNIQUES

                  B/N / COLOR

FORMAT 

CÀMARA

SUPORT

OBJETIU

ALTRES INFORMACIONS (EXPOSICIÓ, SENSIBILITAT, WB,…)

I.3              DADES BIBLIOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES

                        FETS BIOGRÀFICS RELLEVANTS

                        COMENTARIS CRÍTICS SOBRE L’AUTOR

    II.            NIVELL DENOTATIU (LECTURA OBJECTIVA)

II.1             DESCRIPCIÓ OBJECTIVA DE LA IMATGE

                  (d’objectes i personatges; d’escenari i ambient)

ll.2             ELEMENTS VISUALS DE LA IMATGE

                  PUNT

                  LÍNIA

                  FORMA

TAMANY I L’ESCALA

                  FORMAT I DISPOSICIÓ

                  LLUM I IL·LUMINACIÓ

                  COLOR – B/N (TONALITATS, CONTRASTOS,…)

                  TEXTURA

                  NITIDESA, ENFOC SELECTIU, PROFUNDITAT DE CAMP

                  ALTRES

II.3             ESTUDI COMPOSITIU

                  PLANIFICACIÓ, PUNT DE VISTA I ANGULACIÓ 

                  ORGANITZACIÓ DE L’ENQUADRAMENT: 

                             LÍNIES PREDOMINANTS

                             LLEI DE TERÇOS

                             CENTRES D’INTERÈS

                             RECORREGUT VISUAL

                             ESTRUCTURA COMPOSITIVA

                             TIPUS DE COMPOSICIÓ

II.3.            TEMPS DE LA REPRESENTACIÓ

                  INSTANTANEÏTAT, DURACIÓ

                  ATEMPORAL

                  TEMPS SIMBÒLIC

                  TEMPS SUBJECTIU

                  SEQÚENCIALTAT

                  ALTRES

II. 4            CARACTERÍSTIQUES DE LES IMATGES

                  ICÒNICA / ABSTRACTA

                  SIMPLE / COMPLEXA

                  MONOSÈMICA / POLISÈMICA

                  ORIGINAL / REDUNDANT (ESTERIOTIPADA)

                  DENOTATIVA / CONNOTATIVA

 II.5             DESCRIPCIÓ GLOBAL DE LA IMATGE, seguint la línia de recorregut visual.

III.            NIVELL CONNOTATIU (LECTURA SUBJECTIVA)

Interpretació subjectiva de la imatge, segons els elements visuals i connotatius utilitzats.

Storyboard

Storyboard from gerard vilanova

http://universitatsirecerca.gencat.cat/web/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat/.content/acces_i_admissio_a_la_universitat/proves_d_acces_a_la_universitat__pau/examens_i_informacio_de_les_materies/2014/pau_diss14sl.pdf


Per la primera pregunta busca la web de ALESSI

http://store.alessi.com/esp/es-es